“La Llúcia a les Reunions
meravelloses” reflecteix l’estat d’ànim de molts profemestres que han
d’afrontar un dels moments sovint més absurds i ridículs de la seva feina: les
situacions surrealistes i les parides al.lucinants que es produeixen a les
reunions i als claustres dels col.leginstituts.
La Llúcia, escarxofada al sofà, començava a cansar-se de veure telescombraria. "De què serveixen tantes imatges frívoles i diàlegs tan superficials?", preguntava retòricament a la seva companya de pis. “M’estimo més un somni eròtic”, afegia la jove quan, tot d’una, va veure una cigala de peluix cridant pel passadís: "Faré tard! Faré tard al claustre de demà!". No va fer gaire cas al crustaci i va aixecar-se mig adormida amb la intenció de posar-se el pijama. Llavors va veure la cigala tot esbufegant a dins del mirall del dormitori: "Faig tard! Faig tard al claustre d'avui!" La Llúcia va voler tocar-la amb la punta dels dits, però el vidre ho va impedir. "Aquest escamarlà és infinítament més veloç que un ejaculador precoç", barrinava mentre s’hi posava al llit.
"Com que Bona nit? Desperta, ets al vestíbul de l'institut!", ha exclamat una veu. Ostres, ja hi havia arribat i estava a punt de signar al full d'entrada! A més, sentia que algú li posava les mans al cul! "Bon dia, De-lí-ci-a meva!", li deia la veu del Grapes, el seductor d’alumnes i professores. "Vols que acaroni els teus pits de sol i de dol amb l'espasa dels meus llavis?", xiuxiueja mentre magreja. "Passa d'ella, gamarús, i torna al teu somni humit!", replica l'auxiliar administratiu tot assenyalant al Grapes la ubicació del lavabo. "Pilotes, no em toquis les pilotes! Ha ha ha! Quina dosi d’epanadiplosi més rodona!", elucubra el Grapes. La Llúcia se n'adona que el Pilotes té forma d'escarabat i el Grapes té un immens prepuci en comptes de cap.
"Anem cap al Seminari! Desfilant, marxant!". Oh no, la Capessa Peixatera passeja pel vestíbul i l'arrossega tot estirant-la de l’orella. "Reunió! Hi sou convocats! Reunió ara mateix!", crida la Peixatera amb el gènere ben fresc. "Si la meva opinió és insignificant! Deixi que prengui un tallat!", suplica la jove. "La teva opinió ha de figurar a l'acte a l'acta! Té. Llegeix, memoritza i repeteix l'acta a l'acte!", repetia la seva Capessa. Un cop arriben al Departament, la Llúcia descobreix bocabadada que els seus companys han esdevingut ingredients d'una paella d'arròs. "Vós, Llagostona, llegiu! Vós, Sepieta, memoritzeu! I vós, Muscló, signeu-hi!", ordena la Peixatera. Al mateix temps, els llença dossiers, informes i memòries a dins de la paella perquè se'ls empassin. "No volies l'acte d'esmorzar? Entra i signa l’acta!", demana la Capessa. "M'estimo més vomitar", engega la Llúcia mentre s'escapoleix de les escames de la Peixatera.
La jove fugia pel passadís a la recerca del bar, quan l'avança molt més acceleradament la cigala de peluix. "He fet tard! He fet tard al claustre d'ahir!", cridava perseguida per un lloro. "Grra! Passa cap al Consell Escolarr! Grra! Si no, també jo farré tarrd!", clama el perseguidor. La Llúcia s’atura al mig del passadís i s’amaga al forat que deixen dos armariets metàl.lics. Pel passadís avancen les ombres de la Vaca Gibosa i el Bou Sensepicarols, que rumien sense escoltar res més que els seus propis mugits. “Ja veuràs, aquest any no em faran Tutor perquè m’hi negaré!”, bramulava el bou. “Jo he decidit no quedar-me a la reunió”, remugava la vaca. “Sóc Tutor des que era un vedell!”, braola el bou. “Tinc mal de queixals!”, baladreja la vaca. La jove surt del forat dels armariets, però s’arrecera a cuitacorrents al forat de l’escala quan sent unes veus alarmants. Baixava els esglaons la Capessa Carnissera, tot estirant el filferro d’una broqueta farcida amb la carn dels seus súbdits de Departament. “A la graella, Reunió! Parlem-ne! Reunió a la graella!”, proclama la Carnissera. “No penso dir res de res i restaré cru cru”, assegura el Tall de Porc. “Diré alguna coseta i em rostiré només una mica, aquí a la costelleta”, confessa el Tall de Xai. “A mi em socarrarà digui el que digui”, afirma el Tall de Pollastre.
Com que no volia més ensurts abans de fer el cafetó, la fugitiva anava en sentit contrari dels cartells que indicaven "Bar" i a favor dels que assenyalaven "Claustre". Pel camí hi coincideix amb un cargol subaltern que, tal com ella sospitava, era el responsable de canviar la retolació dels cartells. “Ara escriuré SCADAMARI o ELLADACOSTE, i no pas MARISCADA i COSTELLADA, au!”, comenta el cargol escrivint amb les banyes. “Carrgol dolent, Grra! T’ascendirré de nou a MENYS subalterrn!”, reprodueix la flor de sota d’una jardinera. “Senyor Lloro, t’explico que no puc quedar-me a la reunió i em comuniques que escrigui cinquanta vegades el motiu!”, protesta la flor del mig de la jardinera. “Si ho deixem en vint-i-cinc còpies, puc marxar a la meitat de la reunió?”, replica la flor de dalt. “Si no vinc a la reunió m’ho descomptaran de la nò... Prou, el queixal l’enviaré per correu certificat al dentista!”, conclou la flor del mig. “Mite’l! L’he vist! Vatua l’olla! El bar és allà!”, crida la flor de sota.
Segons que la Llúcia entrava al bar, recordava que era més espaiós. “Han hagut de reformar-lo per encabir-hi la biblioteca”, assegura l’encarregada mentre obre un volum de la Larousse i fica al mig de la pàgina escollida una truita d’ous gairebé transparent. Una clienta demana un tallat i retira unes fitxes d’autor i la xarxa de la taula de ping-pong on seu, perquè puguin servir-la. “També hi han encabit el gimnàs?”, inquiria la jove refugiada. “I la caldera de la calefacció”, afegeix l’encarregada tot agafant el pal de l’escombra, ja que era també la senyora de la neteja.
"Els misteris de la Santíssima Educativitat són tres. Primer Misteri: Hi ha cap diferencia entre Escola Pública, Concertada i Privada? Segon Misteri: Són la mateixa persona Direcció, Inspecció i Administració? Tercer Misteri: Si Pare, Fill i Inspecció són una Sacra Unitat, els Professors són l’Àngel Caigut?", enraonen discretament unes veus desconegudes. “En comptes de Caigut, podeu dir Cremat o Socarrat”, suggereix la Llúcia. Tot seguit, aparta un “Digui Digui” i sorprèn unes Sardines que s’han reunit clandestinament al voltant de l’anella del tauler de bàsquet enclastat a la paret. Els peixos blaus es ruboritzen, fan un saltiró cap a la pica emplaçada sota la cistella i s’hi capbussen dins el seu escabetx. La jove descobreix llavors la veritable raó de l’escampadissa: el Grapes i la Babes feien una sessió d’onanisme al pati del davant, i estaven esquitxant amb llurs respectives viscositats terra, parets, vidres i sostres. “Ui, ui, ui! Aniré a Àmsterdan amb les de Batxillerat!”, clama el Grapes gratant-se el cap. “Oh, oh, oh! Portarem els de Quart a Mallorca!” gemega la Babes fregant-se els llavis. “Ah, ah, ah! Has vist l’euga de Mates?”, brama estremint-se el Grapes. “Oi, oi, oi! Has vist el maromo de Plàstica?”, exhala palpitant la Babes.
La Llúcia va decidir abandonar a correcuita el Bibliobargimnàs i acabar el cafè, de mal grat, a la Sala-Menjador de Professors. Pel camí va topar de nou amb el Bou Sensepicarols, que sortia de l’aula on s’hi havia celebrat una reunió d’equip de professors. Avançant d’esma i fent dringar el seu esquellot solitari, el rumiant arrossegava un carro ple de dossiers, fitxes i murals. “Somriu i no ploris més! Els dureu a l’Empordà, i a Port Aventura viatjareu. Aniràs al Montseny, i a la platja sortiràs. Somriu, ja ets el seu Tutor!“, remuga brandant llàngidament la cua. Darrera d’ell llisquen fresques unes Hortalisses que s’apressen cap a la següent reunió. “M’hi jugo un pèsol que la nostra proposta serà majoritàriament acceptada!”, aposta convençuda l’Escarola. “No siguis bleda, que no hi ha res mínimament guanyat!”, replica assenyada la Coliflor. “Si hem negociat fins a la màxima extenuació! Això són faves sobradament comptades!", conclou l’Api.
A la Sala-Menjador de Professors, tal com era habitual, s’hi havien concentrat la Peixatera, la Verdulera, la Carnissera i la Fornera al voltant del suro de les convocatòries. Les Flors de la Jardinera i les Hortalisses ocupaven el centre de la taula-barbacoa. La Vaca Gibosa, el Bou Sensepicarols, la Cabra Barbuda i el Moltó Ben Mudat seien silenciosos als extrems. Les Sardines clandestines s’amagaven a l’ombrívol racó de la paperera. Els Talls de Carn, els Talls de Peix i els Talls de Patata i Pastanaga s’hi gronxaven a la graella de les costellades, a la paella de les mariscades i a les lianes de julivert. El Grapes i la Babes s’excitaven en un passadís proper.
-Què celebrem avui? -comenten les Capesses-. Un BonAniversari, un BonInfantament o un BonOnomàstic? Tenim infusions i galetes integrals.
-Si els Professors fan Guàrdia -rumien les Sardines gens vegetatives-, per què els Alumnes no fan Instrucció? Si un Equip de Professors es reuneix, per què no pot jugar amb una pilota?
-Suposo que arribo d’hora a la reunió! -exclama la cigala de peluix mentre entra i recula en un tres i no res-. Me’n vaig per fer realment tard!
-Que el convoquin! -proposen les Capesses assenyalant la cigala.
-Vine, vine, Cigaleta! -suplica libidinosa la Babes.
-No veus que no té titola? És per a mi! -reclama concupiscent el Grapes.
-Que els dutxin! -sentencien les Hortalisses.
-Que els expedientin! -reclamen les Capesses.
-Ei, convoqueu-nos a la dutxa! -proclamen simultàniament la Babes i el Grapes-. Tothom desplaçat a la banyera!
Tot d’una, s’encenen uns canons de llum i irrompen dins la Sala-Menjador els membres de l’Ornitoequip Passarelldirectiu: la garrepa Gralla Secretària, el tèrbol Corb Coordinador Pedagògic, el xerraire Lloro Cap d’Estudis i la Superba Reina Faisà de Trumfos al capdavant de la xaranga. Després entren corrents els més endarrerits dels convocats: la Catedràtica Tan Gòtica, el Psicopedagog Tan Barroc i uns Talls de Formatge i Pernil. Llavors el cargol subaltern tanca només una de les enormes portalades fetes amb un aliatge de bronze, plom i cel.lulosa. L’altra portalada encara no l’havien enllestit perquè al Taller de Tecnologia esperaven rebre una partida amb mineral de ferro i cartró.
-Grrra! Silenci a la Gàbia de Professors! -avisa amenaçant la Gralla.
-Reunió! Grrra! Nou decrret trret del barret! -anuncia intimidant el Lloro.
-Escolteu i apunteu, súbdits convocats! -ordena espaordint el Corb.
-Com que hem advertit que el cicle de l’alimentació humana i el calendari escolar sovint hi coincideixen -exposa el Faisà de Trumfos-, proclamem-exigim els següents canvis: A partir d’ara passat, fer l’esmorzar voldrà dir guàrdia a primera hora; fer el dinar serà una reunió d’equip de professors; fer la migdiada, una tarda de claustre; i fer un berenar-sopar, una reunió d’avaluació.
-Sí, sí, sí! Us convotarem! -criden les Hortalisses satisfetes.
-Aprovem a l’acte l’acta! -reclamen enfervorides les Capesses.
-Escolteu! Fotre una atipada seria una Sobrecàrrega de Reunions? -critiquen insolents les Sardines.
-Tanqueu les ganyes, cretines! -increpen les Capesses indignades.
-Que les traslladin! -ordena el Faisà de Trumfos, al mateix temps que el Lloro atonyina les sardines perquè marxin del racó de la paperera.
-Ep! I fer un dejuni voldrà dir jornada sense cap reunió? -engega la Llúcia força engrescada.
-Visca, visca, a tu sí et convotarem! -criden les Sardines excitades.
-A tu sí et convotarem! Visca, visca! -repeteixen les Flors esquivant els paràsits que les Hortalisses llançaven dins la Jardinera.
-Esborreu-lo de l’acta a l’acte! -exigeixen enfurismades les Capesses.
-Demaneu trasllat a una piscifactoria curulla d’orques i taurons! -proposen agressives les Hortalisses.
-Munteu una granja de Garrins -responen incisives les Sardines- i practiqueu-hi l’Autarquia activa, Truges fastigoses!
-Silenci a la Grràbia! Grra! -talla el Lloro enlairant un obrellaunes.
-“Grràbia” significa gàbia o ràbia? -repeteixen en veu baixa les Flors de la Jardinera que havien acollit provisionalment les Sardines perseguides.
-Seguirem amb el tema següent -proclama amb solemnitat el Faisà de Trumfos-. A partir d’ahir demà, proposo-exigeixo que avaluem l’alumnat amb aquests criteris: Nota més que Nota, Nota més Nota i Nota Nota.
-Aprovem les actes a l’acte! -reclamen les Capesses.
-Sí, sí, sí! Us convotarem! -criden les Hortalisses i les Flors.
-Demano-mano que les Notes-notes -planteja divertida la Llúcia- siguin-diguin Nota menys que Nota, Nota menys Nota i Nota Nota de menys!
-Visca! Volem MENYS! -afirmen les Sardines revifades des d’un calaix del frigorífic arxivador-. Presenteu-vos a les eleccions i us votarem MÉS!
-No, no, no! No us convotarem si no treieu el MENYS! -adverteixen emprenyades les Hortalisses.
-Celebrem ara un àpat de BonEscrutini en honor de les embalenades Sardines Perdedores! -reclamen les Capesses al mateix temps que la Gralla desallotja les Sardines okupes de les safates de la correspondència.
-ORDRE! ORDRRE! ORRDRRE! -exhorta el Lloro.
-I vós? Grra! Com heu gosat, professora Llúcia? -pregunta el Corb.
-Com heu gosat, professora Llúcia? -repeteixen les Flors de la Jardinera al mig d’un silenci sepulcral.
-Que la traslladin de lloc! Dit i fet! -ordena el Faisà de Trumfos.
-Grràpid! Obrirrem un expedient -decreta el Lloro- per tal de trraslladar la Llúcia a l’IES Palaus de Rrobins i la permutarrem per la díscola Dorrotea!
-Encetarem els Grra tràmits! -promet la Gralla Secretària.
-Aniré a Sodoma, visitaré Gomorra! Traslladeu-me! -suplica la Babes.
-Vull viatjar a Kama, vull anar a Sutra! Sancioneu-me! -afegeix el Grapes.
-Llúcia, et prohibim que et facis ALUMNA! -exigeix el Corb tot veient que la Llúcia omplia desesperadament un imprès de matriculació que havia pispat a l’escarabat Pilotes-. Et vam reclamar com a PROFESSORA!
-Vosaltres a les Illes Caiman, en viatge de Divorci de Noces! -reclamen les Sardines distribuint llaunes amb pamflets subversius-. I vosaltres a l’IES Can Piranyes, sense Separació de Nòmines ni Béns!
-Poseu-hi ordre! Quina vergonya! POSEU-HI ORDRE! -exigeix el Faisà de Trumfos mentre el Corb confisca un plec d’impresos a la Llúcia.
-Que la traslladin! Que perdi la plaça! -repeteixen escandalitzades les Capesses i les Hortalisses llançant-hi tasses, plats i teteres.
Després de protegir-se el cap amb les mans per evitar la pluja de tasses, plats i teteres, la Llúcia va obrir els ulls. Es trobava estesa sobre la catifa d'un indret vagament conegut i llavors es va adonar que era la seva sala d'estar. Tot era més gran, molt gran, molt més gran. El sofà era altíssim, l’aparell de televisió era amplíssim i la tauleta de vidre era inassolible per a ella. Amb un gran esforç, va enfilar-se a l'enorme comandament que jeia al terra i, tot saltant sobre el botó de color vermell, va aconseguir engegar el televisor.
-Setè Misteri -proclamen les Sardines clandestines al Canal Mar-: Si abaixem més el Nivell educatiu, ens trobarem per sota del nivell del mar. No sigueu Lluços! No renuncieu als Continguts!
-Ei, jo us conec! -indica la Llúcia-. Però no puc acostar-me a vosaltres! Sóc aquí baix, a la catifa! Ei, entre els botons del comandament!
-“Pedra Alta School”! -anuncia Docent Show-. El nivell més exigent! Les aules més acollidores! Les converses més correctes! “Pedra Alta School”! La sèrie d’èxit! La sèrie del moment!
-I si no li agrada, busqui una televisió pública! -comenta la jove que salta cap a un altre botó del comandament.
-La Policia Pedagògica -informa la Cadena Rousseau- ha intervingut avui en un centre on el professorat suspenia més del quaranta per cent de l’alumnat. Els docents han passat a disposició judicial i els discents han formulat una denúncia.
-No siguem Crancs! No rebaixem els Continguts al nivell dels Còdols d’una llera fluvial! -proclamen uns Salmons al Canal Rius-. Cantem com Barbs i com Raps: Els Conceptes són la Salsa Cabdal de l’Educació!
-Vull tornar a casa! Vull seure al meu sofà! -implora la Llúcia mentre pitja amb els peus un altre botó del comandament.
-Els Jocs Florals de l’IES de les Arcàdies! En directe! El festival del CEIP la Tardor! En diferit! El claustre de l’IES El Bruch! Repetit! -anuncien a Movie-Reunions.
-Canvia els canals i tindràs més festivals i jocs florals! -exclama la cigala de peluix tot passant d'un canal a l'altre a dins de la pantalla.
-Tu, cigala, vine cap aquí! -ordena la jove.
-Ara vull fer el 69, Grapes! Aaaaaaxxxxxiiiiiií! Després el 70, Babes! Ooooiiiixxx! -gemeguen dos fornicadors emmascarats a Teaching Eros.
-Apleguem gambes i l’anomenem “gambada” -manifesten les Capesses al BonesFestes Nit-, ajuntem vedelles i resulta una “vedellada”, agafem pollastres i tenim una “pollastrada”, apleguem calamars i fem una...
-On ets, cigala de merda? Torna’m la meva mida! -exigeix la Llúcia quan salta sobre un nou botó.
-La Conselleria afirma-exigeix que els responsables del nivell educatiu dels alumnes són els professors -informa la plataforma Didàctica Digital-, ja que aquests han d’ajustar-se al nivell dels alumnes. Així doncs, el Conseller demana-imposa que siguin retirades del mercat les postals ofensives esmentades.
-Oh! La nostra escena favorita -declaren les Hortalisses a Tele Estudis- ha estat quan tan bon punt la Gralla ha dit: “Traslladarem la Llúcia a l’IES Palaus de Robins i la permutarem per la Dorotea!”. Sí, sí, sí! I immediatament tot seguit les Capesses i les Hortalisses han dit: “Que la traslladin! Que la permutin!”, mentre al mateix temps llançaven tasses, plats i teteres!
-Les Capesses i les Hortalisses -repeteixen les Flors de la Jardinera a Educa News- han dit que la traslladin i que la permutin, al mateix temps que llançaven tasses, plats i teteres!
-Sí, companys! Des del terreny de joc –comenten a High Sports- confirmem que estan llançant tasses, plats i teteres! Faran mal a algú i haurà d’agafar una baixa!
-Clinc!... Uns minuts de publicitat! Baixes, baixes, les rebaixes són... Clanc!... Marxem a publicitat! Baixes, baixes, les rebaixes són més boniques... Clonc!... Les rebaixes són més boniques amb Merca Baixes... Clanc! Publicitat!... Clinc! -cantaven simultàniament a diversos canals mentre les tasses, els plats i les teteres s'estavellaven sobre els botons del comandament.
-Malparides! M’obrireu el cap! -crida la Llúcia tot cercant recer sota el comandament per protegir-se de l’allau d’objectes.
-Canvia el disquet i tindràs més sessions d'avaluació! -exclama la cigala de peluix abans de capbussar-se a dins del reproductor de DVDs.
-Tu, cigala, atura’t! -mana la Llúcia-. Cada cop és més lluny, la maleïda! Què puc fer per tornar a ser com era? Oh, guaita, una oliva farcida! Si és d’anxoves la tastaré! Espero que no sigui cap de les simpàtiques Sardines! Quina tonteria! Com poden ser una Anxova, si eren unes Sardines! (No, tampoc crec que les Anxoves siguin Seitons, ni que les Sardines siguin Arengades!) Ei! El comandament està empetitint o jo estic creixent? Visca! Sóc tan alta com la taula de vidre i ja hi albiro els coixins de quadres! Guaita, una patata fregida més petita que jo! Ai! He relliscat amb l’oli de la patata!
La jove va patir un fortíssim cop de cap després de caure d'esquena. Segons que anava incorporant-se, s'adonava que el televisor, i el comandament, i la catifa, i el sofà es feien petits, petits, molt petits i ella anava creixent, i creixent i creixent, fins que va trencar el sostre amb el cap, va travessar el pis de dalt, tot trencant un altre sostre, i va acabar traient el caparró pel terrat de la teulada.
-Atenció, oju, atenció, cuidadu! –criden a High Sports des de les teulades del veïnat-. La tenen envoltada, ja la tenen envoltada!
-La Policia Pedagògica -informa Educa News- ha tancat la zona i està aplicant l'Operació Carroll-Swift per tal de detenir la perillosa professora que ha escapat-fugit del Claustre de Docents!
-No, no, no sabem per què no l'han anomenada només Operació Swift, que consti a l'acta! -es queixen les Capesses al BonesFestes Nits, mentre arrenquen pàgines d'Els viatges de Gulliver per fer cordes i cordills.
-No, no, no els convotarem! Que l'anomenin només Operació Carroll! -es queixen simultàniament les Hortalisses a Didàctica Digital, mentre arrenquen pàgines d'Alícia en terra de meravelles per fer cordills i cordes.
-Volen lligar amb cordes la professora encerclada -expliquen en directe a la Cadena Rousseau-. Però serà complicat, perquè treu els peus pel portal, les mans per les finestres del primer pis, el bust pels balcons del segon pis i el cap pel terrat del tercer pis!
-Quin ultratge per al Carroll i per al Swift! Estan fent servir els seus noms per embrutar els seus noms! -protesten a Tele Estudis la Catedràtica Tan Gòtica i el Moltó Ben Mudat.
-Que la detinguin-tinguin! Grrrra! Que la Consellerrria l'eduqui-recicli! On? A la Gàbia de Prrofessors! Grrràcies! -declara a Movie Reunions el Lloro Cap d'Estudis en representació de la Junta Directiva.
-Pobra noia, si és només una nena! Com li poden fer Això? La culpa és del Sistema! -criden al Canal Rius les Sardines indignades des del forat de la claveguera.
-Sí, sí, sí, el sistema ha de canviar! -canten a Docent Show les Flors de la Jardinera, tot repetint a ritme de rap el que han sentit als Crancs i als Salmons!
-Corre, corre, oooooàààà! Puja, puja, oooooèèèè! -bramen a Teaching Eros el Grapes i la Babes quan s'acosten a l'edifici i s'enfilen a les parets de la façana com si fossin King Kong i Godzilla.
Tan bon punt la Llúcia anava recuperant la consciència, començava a empetitir de nou. Amb tan mala sort que els moviments involuntaris dels seus braços minvants feien que caiguessin teules de la teulada, parts de la façana i trossos de vidres. Un cop de pit sobtat va provocar que la Babes i el Grapes es precipitessin sobre el munt de runes polsegoses on hi havien quedat colgades prèviament les Capesses, les Hortalisses i el Lloro. Els despreniments s'estavellaven sobre policies, periodistes i espectadors, que demanaven ajut als bombers al mateix temps que les Sardines clandestines s'esmunyien per sota de la tanca metàl.lica cap a l'interior d'una rostisseria.
"Marxeu, marxeu, que comença la reunió!", cridava la cigala de peluix pel passadís. La jove va recuperar la seva mida natural i va rodolar per la catifa. Els seus peus havien obert diversos forats al televisor i al sofà. La safata on hi havia dauets de formatge i pernil, olives i patates, havia anat igualment al terra. No recordava si algú l’havia sacsejat o si havia caigut tota sola. Tan aviat va comprovar que al programa de telescombraria feien una pausa publicitària, va respirar alleujada amb el comandament a la mà. Tot allò havia estat un malson provocat pel “zapping” i la seva imaginació!
-Ai, pobra de mi! Sempre ficada en merders! -comenta mig rient mig plorant la Llúcia, ajupida a la catifa.
-T’has fet mal, Victòria? -pregunta la seva companya de pis des de l’altre sofà.
-No, somiava desperta -comenta la jove recollint els coixinets i deixant-los sobre el sofà-. Me’n vaig al llit, Dorita, que demà he de matinar.
-Què dius, Viqui? Jo sóc la Maria Lluïsa! -replica la companya.
-Necessito dormir! No comencem el curs demà? -pregunta la... la Llúcia.
-Desperta! Hem acabat les vacances de Nadal! -esclareix la Maria Lluïsa.
-Ara sí que m’he despistat! Quan hem de tornar a l’institut? -demana la jove.
-Jo, demà. Però tu encara ets de baixa per estrès! -contesta la companya.
La jove (la mateixa que ha estat anomenada Llúcia i Victòria) va decidir que el millor seria decidir el que fos entre els llençols del seu llit. Llavors va sentir la cigala de peluix cridant pel passadís: "Faré tard! Faré tard a la guàrdia d’aquesta nit!". La professora va somriure, malgrat que estava esgotada, i no va fer gaire cas. Quan era a punt de desvestir-se, es va adonar que ja s’havia posat el pijama i que la cigala esbufegava a dins del mirall del dormitori: "He fet tard! He fet tard a la guàrdia de l’alba! Treieu-me d’aquí abans d’ahir!". Va voler escanyar el crustaci amb les mans, però era darrera del vidre i no hi podia accedir. "Fes-te fotre, cigalona, fes-te fotre", repetia mentre s’hi posava al llit.
-Viqui, dorm -es deia ella mateixa, ben acotxada entre els llençols.
-Si et dius Victòria, per què t’hem anomenat Llúcia? -qüestiona una ombra a les fosques.
-Ai, prou! -prega la... la Llúcia o la Victòria.
-T’has equivocat de llit! O t’has equivocat de son! -planteja la veu.
-Qui ets? -pregunta la jove.
-Sóc el Guillem -respon la veu de l’ombra.
-Guillem, què fas amb els llençols? -pregunta la Llúcia.
-Et lligo la mà dreta primer -anuncia l’ombra-, després la mà esquerra. I quan t’hagi lligat, qui ens prohibirà fo...?
-Què és això que sobresurt? -pregunta la jove.
-Coi, la fava! -respon la veu masculina.
-Mare meva, sembla pansida! -exclama divertida la Llúcia.
-Riu, riu! -adverteix l'ombra-. Ara la cama dreta, després la cama esquerra. Aviat t’hi hauré lligat!
-És cert! Aquest paio m’està immobilitzant perquè em vol fo... -reconeix la jove-. M’he equivocat d’ombra!
-Vols venir amb mi? -proposa una altra veu.
-Tornem-hi! I qui ets tu? -pregunta la Llúcia.
-No confies en mi? -insisteix la veu.
-No ho sé! Qui ets? -pregunta la Llúcia.
-Sóc l’ombra d’allò que voldries somiar! -contesta la veu femenina.
-Una mena de fada? -enraona encuriosida la jove.
-Em diuen de tot. T’hi acompanyaré a l’Escola Sense Gaires Reunions! -proposa l'ombra.
-Com podem concursar per a aquesta plaça? -pregunta la jove-. Explica-m’ho abans que aquest enterravius em momifiqui completament el cos i les idees!
-A l’Escola Sense Gaires Reunions -exposa la fada- els professors s’hi reuneixen només quan és necessari. Tenen un currículum general redactat per consens. Treballen només al matí, ja que a la tarda els alumnes fan activitats extraescolars, com música, teatre, idiomes, esports...
-Al Peter Pan aquest se li allarga la torxa! Afanya! -suplica la jove.
-A l’Escola Sense Gaires Reunions -segueix la fada- hi col.laboren alumnes, pares i professors. Els alumnes escolten els professors a classe i els pares s’hi interessen pel seu progrés acadèmic.
-Aquesta Escola Sense Punyetes és una Utopia! -exclama la Llúcia-. On són els alumnes trapelles? Ai ho, Ai ho! Pencant sota terra i sense veure-hi la llum del sol?
-A l’Escola Sense Gaires Reunions -insisteix la fada- els alumnes que volen estudiar estudien i els qui volen treballar es preparen per al treball.
-La teva Proposta Plusquamperfecta agradarà força a unes Sardines i a uns Salmons que et presentaré! -comenta la Llúcia.
-Però si ja hem sopat, Viqui! Què dius de sardines i salmons? -demana una veu coneguda.
-I ara qui és? -pregunta confosa la jove.
-Sóc la Maria Lluïsa! I tu la Vic-tò-ri-a! -esclareix la companya de pis.
-No estaves mirant la tele? -demana... la Viqui.
-La teva companya també dorm! -declara la Maria Lluïsa-. I deixa d’esmentar el Guillem o m’emprenyaré!
-Ho sento -respon la Viqui entre badalls-. Aix! Ara recordo que el Guillem és el teu xicot -afegeix tot sospirant-. Almenys ja sé qui sóc i on visc. Per fi he tornat i estic contenta! (O no?).
(c) Registre de la Propietat Intel.lectual: Núm. B-6210/2003 (Per a qualsevol reproducció o publicació, consulteu l'autor).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada